Sobirania alimentària per Rosa

Menu Novembre 2019
4 novembre, 2019
Menu Desembre 2019
2 desembre, 2019

“Discurs de presentació del mercat de pagès al mercat de Felip 2”

Em presento sóc de Menjador ca la Rosa, cooperativa de treball de la Sagrera. El nostre model d’empresa és cooperativa, pel que no ens podrem mai enriquir que haurem d’invertir tot el benefici en el nostre propi creixement i de treball i el nostre objectiu és generar nous llocs de treball. A més som d’iniciativa social, pot haver-hi en el nostre rumb persones amb altres capacitats i a més sense afany de guany perquè el lucre no ens està permès. Dit això crec que queda molt clar que si no posem el diners en la nostra perspectiva, alguna cosa haurem de posar i hem triat vés per on posar les persones tal com ens recomana l’economia social que també practiquem.

El model del sistema agroalimental global actual és insostenible:
és injust,
provoca desigualtats
i malalties,
té grans impactes mediambientals,
així com una
falta de transparència,
al mateix temps es basa en la concentració del poder en poques mans.

Es tracta d’un sistema globalitzat que afecta tota la cadena agroalimentària. Catalunya no és una excepció i la força dels productes alimentaris globalitzats, recolzats per l’agroindustria i les grans cadenes de distribució, ha guanyat terreny. Un exemple, és evident que a l’alimentació de les famílies de la part «globalitzada» supera el dia a dia a la part «territorialitzada» o local. A Catalunya, terra tradicionalment agrícola la indústria ha anat conquerint terreny i amb la indústria i la desaparició de la gestió forestal i dels camps i conreus, poc a poc apareix la mecanització del que s’anomena agroindústria. Una pena per la gran tradició de l’agricultura, quan és un sector estratègic de gran importància social, ambiental i econòmica.

Les dades són evidents, si es mesura la superfície destinada a activitats agrícoles avui en dia tan sols el 4% de la població activa es dedica al sector agrari. La crisi és clara, i el model que sosté tota la producció agrícola és insostenible pel que la necessitat de canviar la tendència també. Però encara hi podem fer alguna cosa.

Iniciatives que treballen per la construcció de sistemes alimentaris més justos, més vinculats als territoris i a la seva cultura, inclús preocupant-se per la salut de les persones, s’està llançant la proposta de transformació en els hàbits de consum existents, construint Sistemes Alimentaris Territorials anomenats (SAT), que necessiten recorregut tant des de la societat civil com des de les institucions públiques.

Aquestes iniciatives proposen la transició cap a sistemes alimentaris justos i sostenibles, són exitoses i tenen un alt potencial de replicació.
Ens aporten beneficis:
socials,
ambientals,
culturals
i polítics com els de l’economia social i solidària.

Ens parlen de Sobirania alimentària. Vol dir que les persones tenen el dret de poder triar el seu aliment, i no els aliments guiats per les modes o les grans corrents de les marques i tendències. Ara sembla que si no menges quinoa ets un antiquat, i la quinoa al seu temps i per moda genera desigualtats en els seus països d’origen.

Les persones, segons la sobirania alimentària tenen dret de:
reproduir les seves llavors, i no les llavors capades, estèrils que no ens permetran mai fer créixer el nostre propi aliment, estan tocades genèticament per no fecundar.
rebre un sou digne, i no supeditat als mercats més globals
no fomentar desigualtats entre homes i dones,
i finalment dins la comercialització, tenen dret i deure de dinamitzar el veïnat, el barri, el tracte de tu a tu.

L’interès en un més enllà de la pròpia compra, el carrer, l’entorn, l’anar a peu i no en vehicle com passa amb les grans superfícies. Conèixer el producte de primera mà. En definitiva: la sobirania alimentària

COLOCA A LES PERSONES, al centre, JA SIGUIN PRODUCTORES O CONSUMIDORES i no com a eines dels mercats globals influenciats per interessos de les grans empreses.

Des d’aquí és on el nostre compromís comença. Recolzar models no industrialitzats, conèixer de primera mà al pagès, que com tu i com jo amb els seus recursos tira endavant el seu projecte personal recuperant en essència tot el que hem dit abans. Fa créixer l’aliment i ens el porta. Malgrat sigui de Sort és Km zero, ho és perquè és allà on hi ha cabres i no sota casa meva que és on es compleix el Km zero.

Produir i consumir a només un pas és el compromís que tenim des de la ciutat amb per la pagesia.

Si és la Sagrera que busca un perfil de barri, que la caracteritzin més enllà del transbordament que per molts és, és el perfil de l’agroecologia, del treball transversal que podem fer totes entitats i veïnes, de convertir la Sagrera en un territori verd.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *