Tanquem aquest curs, que ha estat un curs a prova de valentes, hem arribat al final del curs perquè arribar-hi no té mèrit, per dir que el pas del temps és inevitable, el que té mèrit és arribar sa i estalvi, sans els grans, nosaltres i els nostres petits.

Cal revisar ferides, parlar del que ha estat aquest any fer un tancament.
Els nens i nenes que tenen més de 8 o 9 anys tenen anys suficients en els que comparar el que és habitual del que no, però més petits tenen poc material per comparar.
Aprofitem aquesta oportunitat per amb una visió objectiva global emmarcar la realitat que hem viscut el darrer any i mig de vida, una descripció tipus:

“… Doncs sembla que ja hem passat el capítol de la pandèmia… hem hagut de canviar els nostres hàbits d’una manera dràstica en nom de la salut de totes, hem sigut responsables com sempre som i hi hem après moltes coses, coses que podem seguir fent com…. això i això altre i coses que hem vist que no han funcionat i que NO tornarem a fer com a…. això i això. A partir d’ara farem com havíem pensat de fer abans de la pandèmia i estarem amb aquestes persones GRANS que són de gran valor, i restablirem aquestes normes de funcionament de la família i aquestes altres les deixarem de fer. L’any vinent quan entrem a l’escola hi haurà menys mesures de grups bombolles i potser ja està tothom vacunat i estarem segurs de salut“

EMMARCAR, narrar, donar un final, aprofitar per rectificar, agrair i posar paraules al que ha passat, aquesta és la recomanació que m’atreveixo a llençar si esteu vinculats amb infants.

BON ESTIU!

Rosa