Les places del barri estan en baix ús quan els nens i nenes estan a les escoles, moment òptim per sortir a jugar per nosaltres, però i si plou?
Quan plou ens amaguem al local dels joves que molt amablement ens cedeixen, entrem amb molt de respecte pel seu volum, els joves son molt tranquils i no els agrada el xivarri que fem els mitjans així que una proposta molt bona de joc es jugar als llops, un joc que vindria a ser el joc de l’assassí, en el que et guinyen l’ull i estàs mort i cal esbrinar qui és qui va matant amb ginys d’ull però amb més personatges i misteri.
Ajupim el cap mentre un narrador ens va viure en un poble on a la nit surten els llops, els llops aixequen el cap i decideixen amb gestos a qui es mengen aquell dia, la bruixa salva vides, el cúpid emparella vilatans i el caçador pot enxampar el llop o potser fer caure algun vilatà. Un cop assignats tots els personatges i en un gran silenci es fa de dia a la Vila, i apareixen els primers morts. S’obre ronda d’acusacions i seguidament ronda de defenses i finalment es decideix com a poble eliminar una persona, si és el llop, victòria, ja en tenim un doncs n’hi ha dos.
Aquí veiem la traça que tenen en argumentar si són o no els llops i enganyar si cal a la resta de companys amb arguments vàlids. I així ja ens arriba l’hora de recollir sense que ens hàgem mullat gens.