Diàriament, més de 260.000 alumnes es queden a dinar a les escoles catalanes, una xifra a l’alça. És evident que els hàbits alimentaris i de consum d’aquests alumnes vindran clarament determinats pel model alimentari del menjador escolar de cada centre. En conseqüència, seria lògic concebre l’àmbit dels menjadors escolars com un element estructural del model educatiu. Molt lluny d’això la gestió dels menjadors escolars es troba totalment externalitzada: en ocasions la gestió recau en les AMPES, però majoritàriament correspon a empreses de càtering, que en nombroses ocasions són grans empreses (7 d’aquestes gestionen el 25% dels menjadors escolars de Catalunya).

No es disposa de dades exactes dels centres educatius que tenen cuina pròpia però es calcula que la xifra es troba per sota del 10% baixant, degut a les creixents dificultats administratives i burocràtiques. Alhora, la política d’adjudicacions via concurs públic estableix uns criteris de valoració que no permeten als centres participar de cap manera en el procés de selecció de les empreses adjudicatàries, i que a més limita i perjudica a les petites i mitjanes empreses. Però encara més greu, el procés de selecció no té en compte criteris de valoració basats en aspectes socials o mediambientals (que haurien d’afavorir per simple el consum de productes ecològics i de qualitat) i es centra tan sols en altres criteris com l’econòmic.

El resultat: uns menjadors escolars privatitzats a mans d’empreses que sols cerquen maximitzar el benefici, i que per tant no contribueixen a desenvolupar ni uns hàbits alimentaris saludables ni un model de consum conscient i sostenible, ans el contrari. Més encara, contribueixen a perpetuar el model productiu globalitzat basat en la quantitat enlloc de ser un motor per a l’agricultura de proximitat: menys de l’1% dels menjadors escolars catalans utilitzen de forma regular productes ecològics i de proximitat, i no és una qüestió de preu. 

Què hi podem fer? 

Participeu a l’AMPA de la vostra escola, poseu aquest debat sobre la taula, traslladeu-lo al conjunt de les famílies, i feu pales als responsables polítics competents la incoherència del model actual. Només si ens organitzem i el canvi de model dels menjadors escolars un clam social aquest podrà ser realitat.

Font: Eixarcolant

Des de Ca la Rosa podem afegir: Com a alternativa a un servei de qualitat es poden organitzar petits menjadors privats en model cooperatiu com el nostre. Però cal ser valent i emprenedor. Si en teniu motivació pregunteu-nos el procés estarem encantades de compartir-lo o de crear ne un de nou fins i tot.