En aquests moments en el que sembla que l’ecologia estigui condemnada a un segon pla (mascaretes d’un sol ús, envasos descartables, material de protecció de curta vida…) és quan hem de mantenir els nostres principis més fermament.
En l’envasat d’un sol ús que estem fent servir darrerament estem fent més mal al planeta que en els cinc anys que portem treballant per l’ecologia.
El dilema entre l’ecològic, i el sostenible torna a aparèixer.
Materials biodegradables que no són sostenibles perquè quina repercussió en el planeta té un envàs en el qual en la seva producció es malmet l’entorn desforestant bosc.
Materials compostables aparentment innocus que no tenen cadena de reciclatge a l’abast del ciutadà.
Aquests darrers dies estem parlant amb proveïdors de materials descartables i amb l’agència de residus de Catalunya per a saber ben bé quina és la fórmula guanyadora.
El principal que hem trobat és que la terminologia la fa anar diferent segons qui parla, crec que haurem de fer un exercici de posada en comú de conceptes.

Si voleu fer la vostra aportació en valorar quin és la manera més sostenible de vendre plats cuinats per endur no dubteu en escriure’ns.