El sonòmetre de Ca la rosa funciona com un semàfor en el qual hi ha tres punts de colors verd, taronja i vermell, aquests punts tenen 3 caretes d’un nen/a dibuixats, en el verd content, en el taronja com molest com si alguna cosa el molestés i al vermell apareix un dibuix d’un nen amb les mans a les orelles i cridant perquè no pot més del xivarri.
En principi comencem amb el verd girat i conforme les monitores o bé els nens/es senten molt de xivarri giren el verd i posen el taronja, si comencen a sentir-se molestos/es pel xivarri; si no el vermell si n’hi ha molt i no podem escoltar-nos entre nosaltres, etc.
Normalment són ells i elles mateixes els que ens estan preguntant si girar o no els puntets quan noten el soroll.
Després els hi vam dir que si acabem de dinar i el sonòmetre està en vermell hi hauria una xerrada per veure com ho podíem arreglar.
Ara mateix està funcionant força bé, hi ha intervals de molt soroll però a la que es gira el sonòmetre, comença a afluixar el volum de veu, etc, curiós ens ajuda a l’autoregulació!
Per saber com regular-ho posem paraules al que percebem, parlem del verd, com agradable el que necessitem per dinar, conversar entre nosaltres entenent-nos. El taronja quan el xiuxiueig del grup puja i cal a la vegada pujar el soroll de totes i el vermell el posem en comparació amb el soroll que tenim al parc, on no hi ha limit de volum i així anem prenent consciència.
