No sé si heu sentit a parlar de la tercera generació de la proteïna vegetal. Que és això de tercera generació? De què ens parlen dels nets? D’un món paral·lel, que és això de la proteïna vegetal, la proteïna? Moltes preguntes per un discurs que un cop l’entens deixa de tenir misteri.
Ordenem la informació per entendre d’on venim i posem clar el nostre marc de treball.

Parlem de la proteïna, en podem trobar d’origen animal i d’origen vegetal.

Si donem un cop d’ull als documents que ens recomanen des de la Generalitat de Catalunya sobre menjadors escolars que indiquem a sota, més les referències que vulgueu a internet sobre el món de la proteïna vegetal, podrem entendre que ens beneficia en molts aspectes. Anem a veure què vol dir “proteïna vegetal”, on trobar-la?

Looking for Miss proteïna vegetal. Són font de proteïna vegetal els llegums.

Però, per què llegums? Es produeixen i es consumeixen en grans quantitats
en els països en desenvolupament, tenen un gran valor nutricional com ja diem són font de proteïnes vegetals, aminoàcids i altres nutrients essencials. A més, els llegums fomenten l’agricultura sostenible i contribueixen a la mitigació del canvi climàtic a causa de la seva capacitat per fixar el nitrogen, la qual cosa millora la fertilitat del sòl i redueix la petjada de carboni.
Però el llistat de virtuts d’aquest aliment no acaba aquí, a banda de no tenir colesterol ni gluten, necessiten molt poca aigua per desenvolupar-se a la planta i algunes poden créixer en sòls molt empobrits. Un altre avantatge és la utilització de les restes de conreu per a l’alimentació del ramat amb farratge, amb la qual cosa es redueixen els residus agrícoles. A més, el consum de llegums ajuda a mantenir la biodiversitat i són fàcils de conservar al nostre rebost. Potser per això fa segles que ens alimenten. Podeu trobar més informació a la web l’any internacional del llegum que va ser el 2016.

Aquí és on comencem a parlar de les generacions, en el desenvolupament del concepte del llegum com a font de proteïna vegetal trobem parlem de:
1a generació de proteïnes: cigró, llentia, mongeta, pèsol i més actual la soja.
Descriurem la primera generació com la de casa, la que relacionem amb l’àpat de perola, dels avis, del menjar auster.
2a generació de proteïna: processats, tofu (processat de la soja), seitan (processat del blat), tempeh (fermentat de llegum), els més habitual de la soja.
Els trobes a les botigues amb sensibilitat de menjar sa, etc.
3a generació de proteïna: la Heura derivat de la soja.
Un producte elaborat al laboratori amb vitamina 12 afegida. Trobareu informació complementària aquí.

Amb aquesta classificació, podria ser una altra, entenem el món complicat de la proteïna vegetal, de debò, hi ha milers de complements però amb aquest mapa mental tenim resolts tots els àpats de la setmana sense patir en si ens faltarà alguna cosa, quan vivim en un moment que ens hauria de preocupar on posem el que ens sobra.

Les recomanacions de la Generalitat de Catalunya en els menús escolars segons el document que regeix la podeu trobar aquí.
Afegim una actualització del mateix document en el qual es recomana una reducció de carn i fa una proposta de menú infantil de menjador escolar.
Document complet el trobareu aquí.