Com llegir el menú escolar del vostre fill

Cada mes arriba un full amb vint caselles i noms de plats. La majoria de famílies l'enganxen a la nevera i no el tornen a mirar. Val la pena llegir-lo amb una mica més d'atenció, perquè diu bastant de com es cuina al centre.

Compteu, no llegiu

La manera més ràpida d'avaluar un menú és comptar aparicions setmanals per grup d'aliments. Les recomanacions per a menjadors escolars a Catalunya apunten cap a un patró com aquest:

• Verdura i hortalissa: cada dia, com a primer o com a guarnició.
• Llegums: diverses vegades a la setmana, i també com a segon plat, no només en sopes i cremes.
• Fruita fresca: la postres habitual. Els lactis ensucrats i les postres industrials haurien de ser l'excepció.
• Carn: poques vegades, i la carn vermella i processada, com menys millor.
• Peix: amb regularitat.
• Arròs, pasta i patata: presents, però no ocupant el lloc de la verdura.

Si en comptar us surt que la proteïna vegetal gairebé no apareix com a segon plat, no és una impressió vostra. L'Agència de Salut Pública de Barcelona va constatar que dos de cada tres menjadors auditats no n'oferien cap durant la setmana.

Els senyals que val la pena mirar

• Noms massa comercials. «Nuggets», «varetes», «hamburguesa» i «croquetes» repetits indiquen producte comprat elaborat.
• Menús idèntics al llarg de l'any. Si el mes de gener i el de juny s'assemblen molt, la temporada no hi pinta res.
• Verdura sempre en forma de crema. Està bé que n'hi hagi, però si és l'única manera com apareix, les criatures no arriben a conèixer les verdures senceres.
• Fregits freqüents. Un cop a la setmana és raonable; tres, no.
• Absència de propostes per al sopar. Un menjador que pensa en la família sap que el dinar és només la meitat del dia.

Com complementar a casa sense tornar-vos boges

La idea no és calcular res. És mirar el full abans de decidir el sopar i aplicar tres regles senzilles:

• Si al migdia hi ha hagut llegum, al vespre alleugeriu amb verdura i ou o peix.
• Si al migdia hi ha hagut carn, al vespre eviteu-ne.
• Si al migdia hi ha hagut arròs o pasta, canvieu de base.

Amb això ja esteu equilibrant el dia, que és el que importa, molt més que equilibrar cada àpat per separat.

Preguntes que podeu fer al centre

Si alguna cosa no us encaixa, aquestes preguntes són concretes i tenen resposta:

• On es cuina el menjar i quan?
• Quins plats arriben ja elaborats?
• Quin percentatge del producte és sostenible o de proximitat?
• Es publica l'origen dels aliments principals?
• Com s'acompanya una criatura que menja poc o malament?

Aquesta última sovint diu més que totes les altres. Un menjador que respon «l'animem i li donem temps» funciona diferent d'un que respon «no surt fins que s'ho acaba».

I la part que no surt al full

El menú no explica com és l'hora de dinar. Si les criatures paren taula, si es poden servir soles, si hi ha un adult assegut menjant el mateix, si hi ha temps o s'ha d'anar de pressa. Tot això influeix tant com els ingredients en la relació que acabaran tenint amb el menjar.

Quan visiteu un centre, demaneu veure una hora de dinar sencera. Es nota de seguida.